diumenge, 30 d’agost del 2015

Ruta Circular Vallter - Bastiments - Circ de Bassibers - Pic de la dona - Vallter

Sóc una gran amant de la muntanya i sempre que puc (que per desgràcia no és tant sovint com m'agradaria) intento anar a fer-hi alguna sortida.

Doncs ahir vam anar a fer una sortida, molt recomanable, molt maca i amb unes vistes espectaculars, gràcies també al dia que ens va fer.

Just sortir, de camí al refugi a Ulldeter, en Pelut ja es va poder remullar en el Ter:



Un cop passats el refugi vam encaminar cap al Coll de la Marrana on a la seva esquerra queda el Pic del Grà de Fajol de dalt (el que surt a la foto) i el de baix.



Mentres pujàvem vam poder contemplar i escoltar  unes quantes marmotes.




Un cop a dalt del Coll de la Marrana pots veure la Vall on hi ha les Fonts del Freser


I per l'altre costat pots veure la Vall d'Ulldeter que és d'on veníem.


I a davant, la pujada al Pic de Bastiments o el del Gegant.


I llavors vam encaminar la pujada cap al Pic  de  Bastiments o del Gegant


Mentres pujàvem, vam poder contemplar Montserrat en el fons a la dreta de la foto i el nostre estimat Montseny, amb les Agudes, Matagalls, el Plà de la Calma i al fons es podia identificar Tagamanent. Va ser un moment molt emocionant.



Un cop a dalt pots veure el Coll de la Geganta, el Puig d'Ombriaga, el Plà d'Ombriaga, el Pic de la Dona i al fons el Canigó.


I per l'altre costar pots veure el Puig de Bassibers amb el seu Circ de Bassibers. Quan vam veure aquest estany vam decidir que havíem d'anar a remullar-nos-hi els peus. Però encara havíem d'arribar al Pic de Bastiments.


Quan acabes de fer la pujada, hi ha una creu a 2875m, però aquest no és el pic més alt, no us deixeu enganyar. Però vam decidir que també ens hi féiem una foto.


Llavors si que ens vam encaminar cap al Pic verdader. En Pelut tenia ganes d'arribar-hi, tot i que anava una mica a poc a poc;  no li agrada caminar per terteres o pedres.


Finalment si que ens vam fer la Foto en el Pic de Bastiments o del Gegant, el que hi ha un Piolet.


Des de dalt, vam poder admirar el Pic del Freser i el Pic de l'Infern. Sinó dieu-li a en Pelut que no parava de mirar-se'ls.


 Aquesta és la cresta del Pic de Bastiments, el que comunica la creu amb el Piolet


Després vam decidir baixar cap al Coll de Bassibers i el Circ de Bassibers, per anar a remullar-nos a l'estany.



En aquí si que corria en Pelut, un cop vam fer la tetera del príncipi.



Fins que al final, vam poder posar els peus en remull. I a que no endevineu qui va ser el primer a posar-hi els peus?


L'aigua estava freda, però va ser molt agradable i els peus ho van agraïr, per què ja portàvem acumulats 1250m de desnivell.


Després ens vam encaminar cap al Coll de la Geganta, que va ser molt planer.



I d'allà al Puig d'Ombriaga



Un cop en allà ens vam girar i vam poder apreciar tot el què havíem fet. A l'esquerra queda el Pic de Bastiments, a la dreta el Puig de Bassibers amb el Circ al mig que és on ens havíem remullat els peus.


Un cop en el Puig d'Ombriaga, la Marta tenir clar que havíem d'anar al Pic de la Dona, tal i com ens va indicar.


Una vista del què havíem fet des del Pic de la Dona


I en allà vam decidir dinar, per què ja començàvem a tenir gana.


En Pelut va trobar un trocet tovet d'herba i no es volia aixecar mentres contemplava tot el què havíem fet. En el Fons es pot veure el Pic de Bastiments i el Coll de Bastiments amb el Plà d'Ombriaga.


Vam dinar amb unes vistes espectaculars: El Canigó en el fons.


Com que van començar a aparèixer alguns núvols, vam decidir que anàvem baixant, xino-xano.


Baixant per la Portella de Mantet, vam contemplar el què havíem pujat al matí. El Coll de la Marrana està al mig amb el Pic de Grà de Fajol de dalt. (1750m de desnivell acumulats)


I l'estació de Vallter 2000 als nostres peus.


A mig camí ens vam trobar un rierol i n'hi va haver un que va tenir clar que ens esperava en remull. Amb el Pic de Grà de Fajol de Baix de fons.


Després de beure aigua del rierol i descansar una micona, vam encaminar l'últim tram de la caminada fins a l'estació de Vallter 2000.




 I després de caminar, riure, gaudir, remullar, disfrutar i passejar, sempre de la millor companyia, finalment vam arribar al cotxe.

Només us diré que quan en Pelut va veure el cotxe, s'hi va enfilar ell solet, sense haver de dir-li res. És normal, portàvem 2250m de desnivell acumulats.

Ja pensant en la propera sortida,

Fins aviat,


Us adjunto el track del wikiloc de la caminada per si algú s'hi anima:http://www.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=10647015



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada