Des de que tenia 15 anys que faig la Caminada de Matagalls - Vic, i ara ja en tinc 33 d'anys, de manera que n'he fet unes 12 o 13 de caminades, ja que algun any, per motius laborals, no hi ha pogut participar i m'ha sapigut molt greu, però per sort aquest any si que hem pogut anar-hi.
Per sort, aquest any hem sortit ben aviat, a 2/4 de 8, però com que hem sigut molt matineres, la natura ens ha deixat gaudir d'unes de les millors sortides de sol que he vist mai, i sinó mireu-ho vosaltres mateixos:
En aquí es veia la lluna, venus i saturn alineats a la seva part superior:
Un cop havíem fet una mica de pujadeta, ja estàvem una mica cansats, per què al principi puges ràpidament:
La nostra estimada comarca es començava a despertar:
En Pelut també estava encisat amb el paisatge:
I fins i tot hem vist com es despertaven les muntanyes de Montserrat i el Turó del Puigsagordi:
Una panoràmica de tota la comarca un cop estàvem a dalt de tot de la pista que porta cap a Sant Segimon:
Al mig del camí, ens hem trobat amb un arbre de Boix Grèbol immens, un arbre que trobo que és un dels més elegants que hi ha, i no he pogut resistir-me a fotografiar-lo:
Just abans d'arribar a Sant Segimon, ja hem començat a baixar fageda a avall. Un dels trossos més màgics de tota la caminada que cada any quan hi passo m'enamora.A dalt de tot es pot veure Sant Segimon:
Un cop hem estat un trosset més avall hem vist com s'estava aixecant el dia a tota la zona de Viladrau i les Guilleries, amb un mantó de boira baixa que el protegia:
En Pelut anava amunt i avall, disfrutant de les diverses fagedes amb les que ens anàvem trobant, mireu, mireu:
Com ja us podeu imaginar en aquest rierol s'hi ha ben remullat:
No em canso de fotografiar el bosc durant la tardor, m'encanta. Aquesta és una de les fagedes que hem baixat, fotografiada des de baix un cop ja ens encaminàvem cap a l'Ermita de l'Erola:
En Pelut sempre anava a davant i amunt i avall, de tant en tant es girava i em mirava volent dir: " Vinga, que no vens?":
Tota aquesta zona està plena de castanyers centenaris amb uns troncs que són com obres d'art de la naturalesa:
I finalment hem arribat a l'ermita de l'Erola. En aquí tot just portàvem uns 5-6km:
Caminant cap a la zona de l'esmorzar, ens hem anat trobant amb diferents arbres que m'han enamorat, com aquest amb el raig de sol al darrera:
Ens hem trobat amb la Sala, la casa d'on era el famós bandoler Serrallonga, un lloc emblemàtic per la història catalana:
Després de l'esmorzar ens hem posat en direcció cap a l'Enclusa de Taradell:
Amb la seva enorme senyera al capdamunt, que avui brillava i onejava més que mai (potser serà pel moment històric en el que estem):
Des de dalt de l'Enclusa he fet una foto del Montseny, pensant: "És d'allà d'on venim!!!"
I després ja ens hem encarrilat cap a Santa Eugènia de Berga per diverses pistes forestals i un corriol una mica difícil:
I finalment, un cop hem sortit de Santa Eugènia hem vist Vic, amb la Creu de Gurb al seu darrera i hem dit: "Mira ja hem arribat, no falta res":
I finalment després d'un matí fantàstic de temps, de ruta, de vista i de bona companyia, hem arribat a Vic, passant pel passeig fluvial de Vic i per la llera del Riu Meder.
Us adjunto el track de la caminada: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=11330785
Fins ben aviat,
Rat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada